Un infant amb dificultats d'aprenentatge no té una vida fàcil, ni a l'escola ni a casa. Es sent diferent a la resta de companys/es, amb un autoconcepte baix pel retorn que li poden fer els seus iguals i sap perfectament, perquè ja ho ha validat prou vegades, que no pot seguir el mateix ritme que els seus amics i amigues i que, per tant, és diferent. Quan és qüestió de demostrar els seus coneixements, encara que hagi treballat molt i sàpiga molt bé del que parla, es pot sentir insegur, desconfia de les seves possibilitats perquè o bé li costa accedir al llenguatge, o bé desconfia de la seva capacitat memorística, o bé s'ha de recolzar amb un Reforç de lectura (el seu Punt feble), o bé perquè s'ha d'exposar públicament, també pot tenir por a equivocar-se, por a dir una "ximpleria" i que tots es riguin d'ell/a, en resum, por a seguir cavant forat en la seva autoestima.

Són infants que tenen una considerable dificultat per a complir amb els patrons "tradicionals" que exigeix l'escola, per assolir els objectius "homogeneïtzats" que marca el sistema educatiu. Són alumnes que surten del llindar la qual cosa dificulta que puguin brillar per les seves potencialitats. Infants o adolescents que no han tingut oportunitats de seguir desenvolupant-se amb naturalitat, que poden sentir que el món va en contra seva. Han de sortir de l'aula per fer Reforç, han de rebre adaptacions diferents a la resta, han d'anar a l'especialista per a les tardes, senten que l'esforç que han de fer els esgota a final del dia o bé que no acompleix amb les expectatives que tenen els seus pares. Alguns, fins hi tot reben etiquetes com: despistat, patós, desorganitzat, poc treballador, irrespectuós, pesat, alterat, desequilibrat, poc sociable... Si bé alguns ja tenen una sèrie de dificultats originades per alteracions o trastorns en l'àmbit neuronal, sensorial, genètic, per raons ambientals, que impedeixen la realització autònoma d'algunes tasques o que necessiten l'aplicació, per part del docent, d'alternatives pedagògiques ajustades; han de suportar viure etiquetats per adjectius que no només deixen marca a l'autoconcepte acadèmic i personal sinó que també pertorben o influeixen a la perspectiva del "jo" i del "que vull i put ser" de gran.

Malgrat això, fixeu-vos que estem parlant des de la repercussió d'aquestes dificultats quan no han sigut tractades a temps. Us assegurem, tot això pot canviar quan s'intervé a temps o fins hi tot de forma primerenca. Quan els pares aprenen a entendre, col·laborar, comunicar, defensar. Quan l'alumne s'identifica, es sent acompanyat, té espais que li permeten desenvolupar el seu potencial, professionals que l'acompanyen i l'ajuden a fer el seu dia a dia més lleuger, quan les estratègies estan pensades per ell/a, l'entorn ajusta expectatives i els seus papàs es centren en guiar-lo des de l'amor i la comprensió. Tot això canvia.

És important que sapigueu que 1 de cada 3 empresaris a Estats Units té dislèxia i un de cada cinc empresaris al Regne unit. En el camp de les persnes amb Trastorn de l'Aspectre autista, alguns han sabut brillar per la particularitat del mateix trastorn, com són Greta Thunberg (activista) o l'actor Anthony Hopkins.

Com a professionals ens dediquem a potenciar aquestes ments, ensenyar-los de forma còmoda i motivadora allò que els costa aprendre, incloure tot el sistema en el procés de canvi i ajudar, a les futures generacions, a tenir una millor salut emocional, física, social. És per aquestes raons que ens dediquem a la nostra professió i treure, dels nostres pacients, nens i nenes, alumnes, companys de vida, el seu màxim potencial.