Carrer de Gustavo Mas Salesià, 106, baixos

Trastorns específics de l’Aprenentatge

  • Dislèxia
  • Disortografia
  • Disgrafia
  • Discalcúlia

Què és?

És una dificultat en l’adquisició de la lectoescriptura que no es pot atribuir ni a un dèficit sensorial, a un coeficient intel·lectual baix ni a contextos socials i/o familiars desfavorables. Altres causes que s'han de descartar són dèficits auditius o un context educatiu pobre. L'origen de les habilitats lectores té un origen genèticament heretable.

Alguns indicadors:

- Solen presentar un bon nivell cognitiu (tenen una intel·ligència de normal a alta/superior) i presenten major facilitat en el llenguatge oral a diferència del llenguatge escrit.

- Dificultats per organitzar-se, seguir instruccions i memoritzar la informació.

dins l'aula tendeixen a distreure's, evitar la lectura o escriptura i pot haver-hi un alt risc d'abandonar l'activitat per manca de motivació.

- Poden presentar problemes conductuals i/o baixa autoestima.

- A casa, poden aparèixer enfrontaments a l'hora d'acomplir les tasques de classe, inquietuds, neguits i/o ansietat.

- Poden presentar dificultats psicomotrius associades com: postures inadequades, dificultats en la motricitat fina; lletra intel·ligible o inconsistent amb el traç; i problemes de lateralitat i nocions espacials - temporals.

Lectura:

Confusió lletres similars, realitzen omissions, substitucions, adicions, rotacions de lletres i/o síl·labes. Falta de mecànica lectora i lectura sense ritme. Salten paraules, línies o es perden visualment.

 

És important recordar que cada cas és particular, els indicadors poden variar i sobretot remarcar que la dislèxia NO està relacionada amb la intel·ligència.

 

Què és?

És manifesta quan la persona ha de transcriure les paraules de forma correcta, hi ha una dificultat en d'adquirir i assimilar les normes ortogràfiques. És un trastorn que molts cops és comòrbid a la dislèxia, de fet, moltes vegades es poden confondre.

Característiques

Es realitzen certs errors ortogràfics molt comuns:

Inversions de Lletres en una paraula: "roda" per "orda"

Adicions de Lletres i/o síl·labes: "rata" per "ratata"

Omissió d'articles i/o dificultats per a concordar el número: "la nenes juguen"

Problemes per accentuar i per expressar verbs irregulars.

Dificultats en la correspondència fonema (so) grafema (lletra).

Què és?

 

La disgrafia és un trastorn de tipus funcional que afecta la qualitat de l'escriptura del nen, en el que es refereix al traç o a la grafia.
Donat que la disgrafia, per la seva naturalesa, és un trastorn funcional, per poder fer un diagnòstic de la mateixa cal tenir en compte una sèrie de condicions:

  • Capacitat intel·lectual en els límits normals o per damunt de la mitja.
  • Absència de dany sensorial greu, com els traumatismes motors, que poden condicionar la qualitat de l'escriptura.
  • Adequada estimulació cultural i pedagògica.
  • Absència de trastorns neurològics greus, incloses les lesions cerebrals, amb o sense component motor, que podrien impedir una normal execució motriu de l'acte escrit.

    Avaluació:

Quant a l'avaluació s'han d'analitzar els errors del grafisme, aspectes secundaris (postura gràfica, suport gràfic i ritme de l'escriptura), aspectes intel·lectuals, aspectes psicomotors (equilibri estàtic i dinàmic, coordinació dinàmica general, control segmentari, coordinació dinàmica mans, lateralitat, esquema corporal), aspectes perceptiu-motrius (coordinació viso-motriu, estructuració espai-temps) i aspectes de personalitat.