Trastorno del Desarrollo del Lenguaje (TDL)

El Trastorn del llenguatge (TDL) és un trastorn del neurodesenvolpament que afecta en el desenvolupament receptiu i/o expressiu del llenguatge oral. Té lloc quan el desenvolupament del llenguatge no segueix el curs d'adquisició esperable, en absència de deteriorament o alteracions neurològiques, dèficit sensorials i/o motors, dificultats emocionals...

La causa del TDL és desconeguda però diversos estudis manifesten que hi ha una importància genètica hereditària, entre un 50 i 70% de nens amb TDL tenen algun membre familiar que té o ha tingut dificultats per desenvolupar el llenguatge.

La detecció i intervenció precoç ajudarà en l’evolució favorable dels nens, i ajudarà a disminuir afectacions a nivell escolar emocional i social.

Un diagnòstic precoç abans dels 6-7 anys d’edat, pot ser desfavorable , ja que en etapes inicials del llenguatge si la part comunicativa està molt alterada és pot confondre amb un Trastorn del Espectre Autista (TEA) o durant els primers anys de vida pot quedar com un Retràs Simple del llenguatge que pot evolucionar favorablement.

A conseqüència, és molt important conèixer l’evolució del cas, no només el moment actual.

L’avaluació inclou proves estandarditzades que aborden les diferents àrees del llenguatge i la comunicació, així com també proves no estructurades d'observació neurolingüística.

L'abordatge del TDL té com a objectiu impulsar el desenvolupament de la comprensió i expressió lingüística, però a més, s’ha d’intervenir en altres àrees on aquest trastorn pot estar afectant , per això és important un treball des de l’ambit multidisciplinar.