Carrer de Gustavo Mas Salesià, 106, baixos
Desordre en el processament sensorial
Què és la integració sensorial?
La integració sensorial és la capacitat del sistema nerviós central (SNC) per organitzar i interpretar les informacions captades pels diversos sistemes sensorials (visual, auditiu, gustatiu, olfactiu, tàctil, propioceptiu i vestibular) i poder respondre així de forma adequada a l'ambient que ens envolta.
Es tracta, per tant, d'un procés neurològic que organitza la informació sensorial que rebem de nosaltres mateixos i de l'entorn per emetre respostes adequades en els diferents contextos.
Per a la majoria dels nens, la Integració Sensorial es desenvolupa de forma natural al llarg de la seva infància, a través de la infinitat d'activitats i estimulacions que reben. No obstant això, per a alguns nens, aquest procés d'Integració Sensorial no es desenvolupa de forma tan eficient com hauria. Aquest tipus de trastorn s'anomena: Disfunció d'Integració Sensorial (DIS) o Desordre en el Processament Sensorial (DPS) i es deu a un mal funcionament de l'SNC que no aconsegueix organitzar els impulsos sensorials per poder donar-li a l'individu una informació adequada i precisa sobre ell mateix i el seu ambient.
Quan això succeeix, poden fer-se evidents diferents problemes: d'aprenentatge, de comportament, o de desenvolupament.
Segons la AEIS (Associació Espanyola d'Integració Sensorial), hi ha certs indicadors, que poden assenyalar si està present aquesta disfunció:
- Hiporeactivitat a l'estimulació sensorial. Un nen hiporeactiu pot buscar experiències sensorials intenses, per exemple donar voltes sobre si mateix o xocar expressament amb els objectes. Alguns nens fluctuen entre els dos extrems híper o hiporeactius.
- Nivell d'activitat inusualment alt o baix. El nen pot estar en moviment constantment o, pot ser lent en activar-se i fatigar fàcilment. De nou, alguns nens poden fluctuar d'un extrem a un altre.
- Problemes de coordinació, que es poden veure en activitats motores gruixudes o fines. Alguns nens poden tenir un equilibri pobre, mentre que altres tenen gran dificultat en aprendre a dur a terme noves tasques que requereixen coordinació motora.
- Retard en la parla, llenguatge, habilitats motores o rendiments acadèmics. Aquests signes poden ser evidents, ja en preescolar com a signes d'una integració sensorial deficitària. En l'edat escolar, pot haver-hi problemes en algunes àrees acadèmiques malgrat una intel·ligència normal.
- Pobre organització del comportament. Els nens poden ser impulsius o de fàcil distracció i mostrar manca de planejament a l'abordar les tasques. Alguns nens tenen dificultat per ajustar-se a una nova situació. Altres poden reaccionar amb frustració, agressió o fugir o rebutjar quan s'adonen que fracassen.
- Pobre autoestima. De vegades, un nen que experimenta els problemes que acabem d'esmentar, no se sent prou bé. Un nen llest amb aquests problemes pot saber que algunes tasques són més difícils per a ell que per a altres nens, però pot no saber per què això és així. Aquest nen pot semblar mandrós, avorrit o desmotivat. Alguns nens aviat troben maneres d'evitar aquestes tasques que són dures o compromeses. Quan això passa se sol considerar a l'infant com a problemàtic o tossut. Quan un problema és difícil o incomprensible, pares i fills poden sentir-se, tots dos, culpables. La tensió familiar, el pobre concepte de si mateix, i en general el sentiment de desesperança preval. Normalment, un nen amb desordre en integració sensorial presentarà més d'un d'aquests signes.